Llengües parlades a França
L'idioma oficial de França és el francés, però també es parlen unes altres llengües, com l'occità, procedent d'Aran, el gascón, parlat a Aquitanía, el bretó, parlat a l'oest de Bretanya, el corso, llengüa parlada a Còrsega i al nord de Cerdanya, el català, "l'alsaciano", llengüa procedent d'un poble situat a les fronteres de França, i també es parla una mica de vasc i de neerlandés.
lunes, 14 de abril de 2008
=)
| Les diferents llengües d'Europa A Europa se'n parlen moltes llengües que, algunes són natives d'Europa, i d'altres que se'n parlen a causa de les persones que han vingut a viure a aquest continent europeu.Les llengües que la Unió Europea han definit com a llengües oficials són el català (parlat a tota Catalunya i al País Valencià i a Andorra), l'espanyol o el castellà(parlat en tota la Península Ibèrica), el francès (parlat a Frància), el portuguès (parlat a Portugal), l'italià (parlat a Itàlia), l'anglès (parlat a quasi tota Europa), l'alemany (la llengüa prèpia d'Alemanya), el danès (parlat a Dinamarca), l'eslovac (parlat a Eslovàquia), l'eslovè , l'estoni, el finès, el grec (parlat a grècia), l'hongarès (parlat a Hongría), el letó, el maltès (parlat a Malta), el polonès (parlat a Polònia), el suec ( parlat a Suècia) i el txec. |
~exercici 13
| SOFREGIT ingredients: 2 cebes grans. 1/2 Kgr. de tomàquets (o tomàquet fregit). 1 all oli d'oliva. 1 "Cucharadita pimentón dulce" Pasos:Pas 1: Es pica la ceba fina, se li tira sal i es posa a "sofreir" a foc molt lent. Pas 2: Quan està a la meitat se li tira l'all picat. Pas 3: Quan es comença a daurar se li afegix el "pimentón", se li dóna unes voltes ràpides perquè no es cremi i s'afegix el tomàquet. Pas 4: Quan el tomàquet comença a enfosquir, ja està llest. PICADA igredients: 3 dents d'all. 10 ametlles o (5 ametlles i 5 avellanes, pinyons ) torrades. julivert. 20 pinyons. sal. 1/2 vasito de brou o aigua. 1 llesca de pa fregit. Pasos: Pas 1: per a fer la picada o "majada", es comença picant el més tou: es piquen en el morter els pinyons, els alls, les ametlles i avellanes, amb una mica de sal, el pa fregit, el julivert. Tot això es diluïx amb el poc de brou o aigua i s'incorpora al guisat en qüestió.. |
~exercici 12
| 12.-busca informació sobre Pierre Deffontaines, Pierre Vilar i Quim Monzó. Pierre.D: (Limoges, 1894-París, 1978) Geógraf francès. Va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural (Geografia i religió, 1952). Autor d'una Geografia Universal (1962) i de L'home i la seva casa (1972), va col·laborar així mateix en l'enciclopèdia La Pléyade. Pierre.V: (Frontignan, Hérault, 1906) Historiador francès. En 1965 va ser nomenat catedràtic de la Sorbona. Les seves investigacions sobre història de l'economia, sota la influència d'autors socialistes i basades en la metodologia marxista, han estat definides per ell com teoria de la història total. Entre els seus llibres figuren Història marxista, història en construcció (1975), Introducció al vocabulari de l'anàlisi històrica (1980), Economia, dret, història (1983), Reflexions d'un historiador (1992). Dels seus treballs sobre història espanyola destaquen Història d'Espanya (1947), Assajos sobre la Catalunya del segle XVIII (1975) i Catalunya en l'Espanya moderna (3 vols., 1962), la seva obra principal. Amb posterioritat va publicar l'assaig autobiogràfic Tres i quatre (1995). En 1996 va ser objecte d'un homenatge en reconeixement a la seva dilatada carrera, organitzat pel Institut Joan Lluís Vives. Quim.M: (Barcelona, 1952) Escriptor espanyol en llengua catalana. Es va formar com dissenyador gràfic, i va començar a treballar en aquest ofici, però aviat va canviar radicalment d'ocupació i es va fer corresponsal de guerra en els conflictes de Vietnam i Cambotja. Una vegada finalitzat el període bèl·lic, va començar a escriure una novel·la titulada L'udol del grisa al caire dels clavegueres (El aullido del gris a la vora dels embornals), que parodia la artificiosidad de la llengua en voga en certs ambients literaris catalans de l'època. Publicada en 1976, va obtenir amb ella el Premi Prudenci Bertrana. En aquesta primera obra ja s'adverteix la intencionalitat de l'autor, que desitja escriure, de manera lliure i seriosa, sobre temes actuals, per a captar lectors entre la joventut. Fuig de la artificiosidad i del psicologismo, i se li relaciona literàriament amb P. Calders i F. Trabal. Un any més tard, amb la col·laboració de Biel Mesquida, va publicar Self-service, obra en la qual reflexiona sobre la presumpta absurdidad de la vida actual. La seva literatura s'adscriu a la cridada tendència de "relats urbans" de finals del segle XX. Es caracteritza pel rigor en l'exigència d'una escriptura lliure d'afectacions i de qualsevol forma de barroquisme: defuig figures retòriques com la metàfora, els tòpics lingüístics o qualsevol adjectiu prescindible a la narració. El resultat és una prosa breu en la qual l'estructura del relat està perfectament travada, els personatges emergeixen sense tractament psicologista algun i els temes eviten les simplificacions conceptuals, i solen estar guiats per una voluntat iconoclasta en la qual el sentit de l'humor i la sàtira són les seves principals armes. |
viernes, 11 de abril de 2008
=)

Bueno, avui, avui a sigut pesat,,,,angles,vip,CV,catala i finalment tecnologia,... angles:res com sempre,... vip:amb la Esther,...intentant fer una lamina,HO HEM ACONSEGUIT! CV:bueno,,,aixo es una altra cosa,...amb el JAUME,...que casi ens canvia de lloc i tampoc hem deixa parlar!!!JAUME EL DILLUNS SI PUC HEM COMPRO EL DOSSIER!bueno CV el deixarem així,,,perque hi ha moltes coses que dir. CATALA:NO ENS A DEIXAT SEURE JUNTES A LA ESTHER I AMI,...no es just,...pero bueno,,,el Jaume te que estar fart de mi,...no paro de cridar-li: JAUME VINE JAUME VINE!!te que estar fart!!!pero es molt divertit tenir-lo de professor de Català. tecnologia:com sempre,res nou. bueno per avui ja esta be! fins una altra!! apaaa adeuuuuuu ♥ =) |
jueves, 27 de marzo de 2008

DIJOUS
Bueno aqui estem, a caseta malalta.
Per això no he anat avui a l'instutud,
ni tampoc vaig anar ahir.
Hu sento Jaume per no asistir a la teva classe,
tenia moltes ganes però m'encontrava malament,
mala sort(jajajaja).Jaume que vegis que e fet els
deures que havies demanat e...els dos exercicis
aquells:el de les llengües amenaçades,i,també el de l'esperanto.
Bueno m'envaig ya...Que estic cansada,només
me llevat a les 2 del matí.
=)
adeuuuuuuuuuuuu
besituuuusssss♥
miércoles, 26 de marzo de 2008
| L'ESPERANTO L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després. La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents -essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició. Entre els nombrosos projectes de llengua auxiliar internacional que hi ha hagut fins avui, l'esperanto és el que ha assolit més èxit i l'únic que ha estat una mica conegut pel gran públic. Tot i que no ha estat mai adoptat oficialment per cap organisme internacional, més enllà d'aquells dedicats a la llengua -com ara l'Associació Universal d'Esperanto (UEA)- l'esperanto és el mitjà de comunicació internacional d'una comunitat estimada en 2.000.000 de parlants, repartits per gairebé tots els països del món. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt més fàcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Ara per ara l'esperanto és utilitzat en una àmplia gamma d'activitats: viatges, correspondència, intercanvis culturals, conferències, literatura, informàtica, ensenyament de l'idioma, aprenentatge d'altres llengües, ràdio. etc. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Akedemio Internacia de la Sciencoj a San Marino, l'esperanto és l'idioma d'instrucció. |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

