~exercici 12

12.-busca informació sobre Pierre Deffontaines, Pierre Vilar i Quim Monzó. Pierre.D: (Limoges, 1894-París, 1978) Geógraf francès. Va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural (Geografia i religió, 1952). Autor d'una Geografia Universal (1962) i de L'home i la seva casa (1972), va col·laborar així mateix en l'enciclopèdia La Pléyade. Pierre.V: (Frontignan, Hérault, 1906) Historiador francès. En 1965 va ser nomenat catedràtic de la Sorbona. Les seves investigacions sobre història de l'economia, sota la influència d'autors socialistes i basades en la metodologia marxista, han estat definides per ell com teoria de la història total. Entre els seus llibres figuren Història marxista, història en construcció (1975), Introducció al vocabulari de l'anàlisi històrica (1980), Economia, dret, història (1983), Reflexions d'un historiador (1992). Dels seus treballs sobre història espanyola destaquen Història d'Espanya (1947), Assajos sobre la Catalunya del segle XVIII (1975) i Catalunya en l'Espanya moderna (3 vols., 1962), la seva obra principal. Amb posterioritat va publicar l'assaig autobiogràfic Tres i quatre (1995). En 1996 va ser objecte d'un homenatge en reconeixement a la seva dilatada carrera, organitzat pel Institut Joan Lluís Vives. Quim.M: (Barcelona, 1952) Escriptor espanyol en llengua catalana. Es va formar com dissenyador gràfic, i va començar a treballar en aquest ofici, però aviat va canviar radicalment d'ocupació i es va fer corresponsal de guerra en els conflictes de Vietnam i Cambotja. Una vegada finalitzat el període bèl·lic, va començar a escriure una novel·la titulada L'udol del grisa al caire dels clavegueres (El aullido del gris a la vora dels embornals), que parodia la artificiosidad de la llengua en voga en certs ambients literaris catalans de l'època. Publicada en 1976, va obtenir amb ella el Premi Prudenci Bertrana. En aquesta primera obra ja s'adverteix la intencionalitat de l'autor, que desitja escriure, de manera lliure i seriosa, sobre temes actuals, per a captar lectors entre la joventut. Fuig de la artificiosidad i del psicologismo, i se li relaciona literàriament amb P. Calders i F. Trabal. Un any més tard, amb la col·laboració de Biel Mesquida, va publicar Self-service, obra en la qual reflexiona sobre la presumpta absurdidad de la vida actual. La seva literatura s'adscriu a la cridada tendència de "relats urbans" de finals del segle XX. Es caracteritza pel rigor en l'exigència d'una escriptura lliure d'afectacions i de qualsevol forma de barroquisme: defuig figures retòriques com la metàfora, els tòpics lingüístics o qualsevol adjectiu prescindible a la narració. El resultat és una prosa breu en la qual l'estructura del relat està perfectament travada, els personatges emergeixen sense tractament psicologista algun i els temes eviten les simplificacions conceptuals, i solen estar guiats per una voluntat iconoclasta en la qual el sentit de l'humor i la sàtira són les seves principals armes.