| L'ESPERANTO L'esperanto és una llengua construïda a la darreria del segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb la finalitat de facilitar la comunicació entre persones de llengües diferents a través de tot el món. Zamenhof publicà el seu projecte el 1887 amb el nom de Lingvo Internacia (Llengua Internacional) i el pseudònim Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d'on ve el nom amb el qual es va popularitzar després. La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. Pel vocabulari és una llengua construïda a posteriori, és a dir, que les bases són extretes de llengües preexistents -essencialment europees; les paraules es deriven a través de l'ús d'afixos i per composició. Entre els nombrosos projectes de llengua auxiliar internacional que hi ha hagut fins avui, l'esperanto és el que ha assolit més èxit i l'únic que ha estat una mica conegut pel gran públic. Tot i que no ha estat mai adoptat oficialment per cap organisme internacional, més enllà d'aquells dedicats a la llengua -com ara l'Associació Universal d'Esperanto (UEA)- l'esperanto és el mitjà de comunicació internacional d'una comunitat estimada en 2.000.000 de parlants, repartits per gairebé tots els països del món. Internet permet els usuaris de l'esperanto posar-se en contacte molt més fàcilment que abans i facilita l'aprenentatge a les persones que s'hi interessen. Ara per ara l'esperanto és utilitzat en una àmplia gamma d'activitats: viatges, correspondència, intercanvis culturals, conferències, literatura, informàtica, ensenyament de l'idioma, aprenentatge d'altres llengües, ràdio. etc. Els sistemes educatius d'alguns estats ofereixen cursos optatius d'esperanto i a l'Akedemio Internacia de la Sciencoj a San Marino, l'esperanto és l'idioma d'instrucció. |
| Llengües Amenaçades Els membres del "Grup de l'Estuidi de Llengües Amenaçades" han trobat que entre la gent que viu a Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents.Quan diem que a Catalunya es parlen pel cap baix unes 300 llengües, el que volem dir és que el nostre mapa lingüístic és molt més ric i divers que fa 50 anys, que a Catalunya es parlen llengües de gairebé tot el món, i que amb nosaltres hi conviuen persones procedents de més de 300 comunitats lingüístiques d'arreu del món. Enllaç a la pàgina web de "Les Llengües a Catalunya". Aqui surten tots els tipues de llengües que es parlen actualment a Catalunya.http://www.ub.edu/ling/inventari/llengues.html Hi han multissimes llengües...m'esperava moltes menys. |
CARPE DIEM El frecuentísimo tòpic conegut menjo Carpe diem -'aprofita el dia'- consisteix en una invitació a gaudir del present sense preocupar-se del futur. La formulació "carpe diem" apareix per primera vegada en Horaci, en l'exemple que citem més baix. Són freqüents altres formulacions, com el conegut collige roses -'agafa les roses'-. D'ordinari, el tòpic del carpe diem apareix en unió d'altres llocs comuns, com el de la fugacidad del temps (tempus fugit). |
